Les Illes Balears reforcen la vigilància de la posidònia amb tecnologia i se consoliden com a referent mediterrani
Ciutadella, Menorca – El Govern de les Illes Balears ha posat en marxa una nova temporada del Servei de Vigilància de la Posidònia, un dispositiu que des de l’1 de juny i fins al 10 d’octubre intensificarà la protecció d’aquest ecosistema marí crucial. Aquesta iniciativa es reforça amb l’ús de noves eines tecnològiques i coincideix amb la celebració a Menorca de la Conferència Final del projecte europeu Interreg Euro-MED ARTEMIS, que ha subratllat el paper de l’arxipèlag com a territori de referència al Mediterrani en la gestió sostenible d’aquests hàbitats.
El Servei de Vigilància, gestionat per l’Institut Balear de la Natura (IBANAT) de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, opera amb un total de vint embarcacions. Aquestes es distribueixen amb sis unitats a Mallorca, cinc a Formentera, quatre a Eivissa i cinc a Menorca, una d’elles aportada pel Consell Insular i amb el suport addicional d’una embarcació del Parc Natural de s’Albufera des Grau.
El conseller Joan Simonet ha destacat la «coordinació amb els consells insulars, parcs naturals, reserves marines, agents de medi ambient del Govern, Guàrdia Civil i altres administracions competents» per al bon funcionament del dispositiu. Més enllà de la prevenció de fondejos sobre les praderies de Posidonia oceanica –que a les Balears concentren aproximadament 650 km², la meitat de la superfície existent a Espanya–, el servei duu a terme tasques de seguiment ambiental, censos d’aus marines, atenció a la fauna marina i activitats de sensibilització dirigides al sector nàutic i la ciutadania.
Per millorar l’eficàcia, s’han incorporat eines tecnològiques com el sistema AIS, desenvolupat amb el SOCIB, que optimitza la planificació de les patrulles i permet anticipar situacions de risc. Així mateix, s’han implementat aplicacions cartogràfiques per facilitar als navegants la identificació de zones aptes per al fondeig.
La directora general de Medi Natural i Gestió Forestal, Anna Torres, ha recalcat la importància de la posidònia com a «hàbitat prioritari protegit per la Unió Europea i clau per a la salut del Mediterrani», gràcies a la seva funció en la producció d’oxigen, la captura de carboni blau, la millora de la qualitat de l’aigua i la protecció del litoral davant l’erosió.
La temporada 2025 del Servei de Vigilància va tancar amb 181.468 actuacions, un increment del 40 % respecte a l’any anterior, i la detecció del 6,4 % de fondejos irregulars, la xifra més baixa registrada des de la seva creació. Mentre Formentera va mantenir el menor nombre d’incidències, zones com la badia de Sant Antoni, Porroig i Talamanca a Eivissa, i punts de Mallorca com Calvià, Andratx i Alcanada, van concentrar una major pressió nàutica.
Conferència ARTEMIS: Les Balears, un model mediterrani
En aquest context de compromís amb la conservació marina, les Illes Balears han estat l’escenari de la Conferència Final del projecte europeu Interreg Euro-MED ARTEMIS. Celebrada a Ciutadella de Menorca del 8 al 10 de juny, la trobada ha reunit administracions, centres de recerca i organismes internacionals de diversos països mediterranis.
Anna Torres ha subratllat que la celebració d’aquesta conferència a Menorca «reforça encara més el paper de les Illes Balears com a territori de referència al Mediterrani en la protecció, restauració i gestió sostenible dels ecosistemes marins i, en concret, de la posidònia».
La trobada, organitzada per l’Observatori Socioambiental de Menorca (IME-OBSAM) i el Plan Bleu del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, amb la participació del Govern com a soci associat, ha permès abordar els principals reptes de la restauració de praderies marines, la valoració dels serveis ecosistèmics que aporten i els mecanismes de finançament per impulsar-ne la recuperació al Mediterrani. Els participants han pogut conèixer sobre el terreny iniciatives locals de referència, com el Servei de Vigilància de la Posidònia i el projecte de restauració de praderies marines de Cala Blanca, a Menorca, consolidant el compromís actiu de l’arxipèlag amb la conservació del medi marí.
